dimecres, 19 de març del 2008

Una mica de poesia

Analitzant els llibres que han llegit alumnes de Secundària, m'he trobat que una noia, de 13 anys, havia llegit las "Nanas de la cebolla", de Miguel Hernández i he recordat que el poema és molt tendre, trist, però també ple d'esperança, i que fa pensar en una època molt dura de la nostra història, paral·lela a molts altres llocs en diferents moments, sovint massa actuals. Aquest poema el va escriure per al seu fill, quan la seva dona li va escriure una carta dient-li que només menjava pa i cebes.

Remenant per la xarxa, n'he trobat la versió musicada del Serrat, que podeu escoltar aquí.

Podeu llegir la lletra a: http://www.tinet.org/~elebro/poe/mher/nanas.html

I saber sobre l'autor a: http://www.miguelhernandezvirtual.com/paginaprincipal.htm

dijous, 6 de març del 2008

Sentimento (per Núria Clotet)

Dautremer, R.; Norac, C. (2006). Sentimento. Saragossa: Luis Vives.
Aquest àlbum il·lustrat explica la història d’un titella que és rebutjat pel seu creador perquè no és prou bonic, no és com ell el volia, ja que cobra vida abans de ser acabat. A partir d’aquí comença la història d’aquest titella, en Sentimento. Com que és molt diferent i molt gran, ningú no ha vist mai ningú com ell, se n’aparten i li tenen por. Ell fa molts esforços per acostar-se a la gent, però només hi ha una nena que l’accepta tal com és i no té en compte la seva aparença. El final és molt bonic, però penso que és millor que el llegiu!

Mirant el que es diu del llibre per internet, he trobat persones que el recomanen per cicle inicial i altres que per cicle superior. Jo penso que és adequat per a totes les edats, però evidentment, depenent del curs es pot tractar d’una manera o d’una altra. Crec que d’aquest àlbum en poden sortir molts valors, i que no tots són difícils de reconèixer.

dimecres, 27 de febrer del 2008

Oliver Button es una nena (per M. Àngels Solé)

Tomie de Paola. Oliver Button es una nena. Valladolid. Miñón.

Oliver Button és un nen que es divertia saltant a la corda, dibuixant, pintant, jugant amb nines retallades per ell mateix i sobretot li agrada molt disfressar-se.
A l’escola els nens li deien que semblava una nena.
El seu pare sempre li deia que sortís al carrer a jugar a futbol però ell no volia. Posteriorment els pares van decidir apuntar-lo a una escola de dansa, ja que el seu pare volia que l’Oliver fes exercici. Quan els nens de l’escola ho van saber van escriure a la paret “Oliver Button és una nena”.
Al cap d’uns dies l’Oliver va participar en el concurs “Salto a la Fama”, però no va guanyar. Tot i així els pares li van dir que estaven molt orgullosos d’ell.
El dilluns següent, l’Oliver no volia anar a l’escola. Finalment hi va anar, però abans d’entrar va mirar a la paret i posava: “Oliver Button és un fenomen”.

És un llibre molt senzill, amb moltes il·lustracions, el vocabulari és molt planer i s’entén fàcilment. És un conte adreçat a nens de cicle Inicial.
En aquest conte els nens poden reflexionar sobre el valor del respecte envers els altres, tothom té diferents gustos i maneres de fer i ser i ens hem de respectar els uns als altres. Potser en una sessió de tutoria seria adequat perquè la mestra el llegís.

Nyic-nyec garranyec (per Maria Muñoz)

Barbara Jean Hicks i Alexis Deacon. Nyic-nyec garranyec! Ed. Joventut, 2004.
Resum: En Bubú és un petit monstre que no pot dormir perquè sota el seu llit sempre troba un nen. Li comenta al seu avi la por que sent i aquest li explica com va espantar per primer cop ell a un nen i l’aconsella sobre com ho ha de fer. El somriure és la clau, però la mateixa nit en Bubú intenta espantar al nen i no funciona. A partir d’aquí neix una amistat que mai esperaria ja que és un nen i no un monstre.
És un llibre amb unes grans il·lustracions.
Penso que està adreçat per infants de 7-8 anys. A partir d’aquest es poden treballar diversos aspectes: com les pors infantils, les amistats, les relacions amb la família, la diversitat, etc.
Us recomano a totes la seva lectura!

divendres, 22 de febrer del 2008

La granota i la forastera (per Marta Paz)


Max Velthuijs. La granota i la forastera. Barcelona: Timun Mas, 1994.

Una rateta de camp s’instal·la una temporada a la vora d’un llac. El porquet de la zona, juntament amb la granota i l’ànec comencen a preguntar-se què hi fa una rata al seu bosc. Tots els animals del voltant la jutgen i no volen que estigui allà, ja que creuen que és molt bruta, una lladre i una mala influència. Però la granota no hi està gens d’acord i decideix donar la benvinguda a la nova habitant del bosc.

La granota i la rateta es fan amigues i, la primera, intenta convèncer als seus altres amics per a que coneguin a la rateta i deixin de jutjar-la. Mica en mica, tots els animals del bosc comencen a acceptar a la nouvinguda i acaben pensant que és un animaló molt simpàtic i legal. I és que la rata, en diverses ocasions, salva a alguns animals d’ensurts força greus. Finalment, la rateta decideix marxar i continuar el seu camí.


La dedicatòria d’aquest conte diu així:

Aquest llibre és dedicat a tots els animals del planeta, prescindint del seu color o matís

Així doncs, aquest conte ens porta a la reflexió pel que fa a la tolerància i el respecte, així com a la diversitat i els prejudicis que giren entorn aquesta. És un conte que es pot fer servir per treballar aquests valors amb els nens i nenes de cicle inicial, ja que posa a l’alumne en el paper de la protagonista i fa que es creï empatia envers la sensació del personatge. A més a més, aquesta editorial ens proporciona una guia didàctica breu que podrem trobar al final del llibre, on es proposen algunes activitats lúdiques i creatives que ens porten a la reflexió sobre la relació amb els altres i la pròpia conducta.

Pel que fa a l’estructura i organització textual, és un conte que utilitza frases senzilles amb un dibuix representatiu molt encertat i que ajuda a l’alumne a comprendre el text. La descripció dels paisatges és simple, però molt clara, per tal que els nens i nenes es puguin fer una idea. Utilitza molt diàleg i, això, fa que els protagonistes siguin més propers a l’alumne, ja que és més fàcil simpatitzar amb un personatge que es comunica que amb un personatge que només és anomenat i descrit per un narrador.

Aquest conte l’he fet servir amb els nens i nenes de pràctiques per treballar aquests valors a l’assignatura d’ètica. Durant la lectura, els alumnes anaven posant cares i es sentia algun “pobreta…”, i després d’haver estat una setmana parlant sobre la tolerància, aquesta història la van entendre a la perfecció i es va poder fer un debat obert sobre què li passava a la protagonista i com veien ells l’actitud dels altres personatges. A més a més, vaig aprofitar per parlar sobre l’estructura textual i la importància dels dibuixos, ja que havíem treballat aquests conceptes feia una estoneta durant la meva intervenció.

dimarts, 19 de febrer del 2008

El nen gris (per Estefania Ros)

Farré, LLuís (il. Gusti). El nen gris. Barcelona: La Galera, 2006

Resum: El protagonista és un nen gris que des que va néixer desconeix les emocions. Quan els seus pares el deixen a la llar d'infants ell no plora o quan els gossos espanten els seus companys de classe ell no s'immuta.Martín va néixer en una freda sala d'hospital. Els seus pares sempre s'han preocupat per ell. El pare és color gamba i la mare verda i en canvi Martín és gris. El metge li recomana que s'estiri sota el sol, que el gris s'evaporarà, però no serveix. Viatja al voltant del món sempre apàtic, dorm al costat d'un volcà actiu mentre la lava li cau damunt i passeja al costat de balenes blanques però sempre sense immutar-se. Martín no té emocions des que va néixer. Un dia la seva mascota s'ennuega amb una pipa i sembla morta durant una estona; es llavors quan Martín comença a plorar sense control fins que el hàmster reviu i llavors comença a riure: una riallada i una altra i una altra.... I de cop i volta les taques grises comencen a desaparèixer. I ell aprèn a donar-li importància a les emocions.


Aquest llibre pot ser tractat a Cicle Mitjà o Superior de Primària depenent de com enfoquem les activitats posteriors a la lectura. Principalment treballa les emocions que és quelcom important en tots els humans, però més encara en edats primerenques. Però, a part, també és pot treballar la diversitat de cultures, els diferents colors de la pell i molts altres aspectes que aquest llibre ens parla de manera indirecta


diumenge, 17 de febrer del 2008

De què fa gust la lluna? (per Lara Reyes)


GREJNIEC, Michael. De què fa gust la lluna. Kalandraka Editora, 1999.

Aquest llibre és, juntament amb el de Buenas noches gorila, un dels preferits per als nens de 1r de l’escola Germans Amat. Avui hem fet una votació i és el 2n més votat.

El llibre narra la història d’uns quants animals que volen descobrir quin és el gust de la lluna i tots fan una gran muntanya fins arribar a tastar un bocinet. Així doncs, l’esforç grupal els dóna un benefici col·lectiu.

Les il·lustracions són precioses.
No hi ha massa text.
Té una estructura repetitiva (es van afegint animals, un a un, mentre la lluna s’allunya una mica cada vegada).
Té un final molt bo (el peix, que està al llac, no entén com s’han complicat tant la vida tota aquella colla d’animals , ja que ell sempre que vol pot tastar la lluna).

Un llibre molt interessant per treballar diversos aspectes. Jo l’adreçaria a 1r o 2n de primària. Podríem parlar de:

- Estructura narrativa : plantejament, nus i desenllaç.
- Valors: companyerisme, gaudir de l’esforç col·lectiu, amistat...
- Expressió oral: explicació per part dels alumnes del conte, anar parant el conte i que els alumnes anticipin...
- Expressió escrita: resum del conte, fitxa de personatges...
- Animals: utilitzar conte com a punt de partida
- ...

Un dels meus preferits. Penso que val molt la pena tenir-lo present sovint. Espero que digueu què us sembla.